Mares i pares en dol gestacional-perinatal
DEMANEM RESPECTE I ATENCIÓ ADEQUADA
Els drets dels pares en dol i dels nadons morts estan pendents de ser reconeguts
Les mares i els pares de nadons que moren intraúter, en el part o poques hores després de néixer expressen el seu malestar per la manca de respecte i d’atenció a les seves necessitats i desitjos en la seva dolorosa vivència i reclamen:
1 – Que tots els hospitals es plantegin la millor manera d’atendre en cas de mort gestacional-perinatal, amb l’elaboració d’una guia que reculli els punts més importants a tenir en compte, tant des del punt de vista físic com emocional
Molts hospitals no han consensuat mai res
2 – Que les persones susceptibles d’atendre pares que viuen una pèrdua gestacional-perinatal: obstetres, infermers / es, llevadores, etc. es formin per a aquest tipus d’acompanyament
Perquè és part del seu treball, i és una necessitat per als pares que no s’afegeixi més dolor al que ja existeix per la pèrdua en si a causa d’un mal acompanyament: com trastorn d’estrès posttraumàtic, etc.
3 – Que els pares siguin informats de les diferents alternatives que existeixen per gestionar la pèrdua, de forma veraç, completa i imparcial, atenent l’evidència científica actual, basant les seves pràctiques en els estudis més recents.
El costum general és imposar a la dona unes actuacions molt invasives i obsoletes com raspats amb cureta o parts induïts per norma, sense informar adequadament ni atendre els desitjos o necessitats de la mare. Intervenint sense fer ús del consentiment informat
4 – Que la mare prengui part en les decisions sobre les intervencions a què serà sotmesa
Poques vegades es fa partícip a la dona ni se la informa la informació de totes les possibilitats de maneig de la pèrdua que existeixen, sobre la possibilitat de la pujada de la llet, etc.
5 – Que es tinguin en compte els desitjos de la mare respecte del lloc on es fa l’ ingrés, les proves, en maternitat o lluny d’ella, sempre que sigui possible
Hi ha dones que viuen amb molt dolor l’ ingrés a maternitat, sentir a nadons plorar, estar al costat de dones que estan de part, esperar al costat de embarassades per fer les proves …
6 – Que els pares siguin informats de tot el que esdevindrà després, els processos que se seguiran, les ajudes amb què es comptarà, què passarà amb les despulles del nadó, quines proves faran, etc.
7 – Que la mare pugui estar acompanyada d’una persona de la seva confiança i elecció, que li ofereixi suport en tot el procés
A moltes dones se’ls nega el seu dret a estar acompanyades en aquests durs moments, ni de la seva parella ni de cap altra persona de confiança
8 – Que els pares tinguin l’oportunitat de veure i dir adéu al seu nadó, si ho desitgen, en un lloc íntim, adequat i sense presses
Encara avui es desaconsella veure el nadó en moltes ocasions, encara que els pares expressin aquest desig. Encara no hi ha una consciència generalitzada que acomiadar-se de la criatura els pot fer molt bé
9 – Que els pares tinguin dret a estar amb els seus nadons les hores que aquests romanguin amb vida, que aquests nadons se’ls reconegui el dret a estar acompanyats ininterrompudament pels seus pares a les UCI s
L’entrada restringida és terrible per a ambdues parts i hi ha estudis científics que avalen els beneficis mutus d’aquest contacte des del primer moment i sense separacions. Tant si el nadó segueix endavant com si mor, és molt important que no el separin dels seus pares.
10 – Que els pares puguin recuperar les restes del seu nadó, en tots els casos, si així ho desitgen, sigui de les setmanes que sigui el seu nadó mort en gestació
Podem enterrar una cama, o que se’ns lliuri un quist, una pedra de ronyó, però molts dels nostres fills morts en el si de la seva mare són incinerats com restes quirúrgics o enterrats en fosses comunes. És terriblement dolorós per a molts pares.
11-Que hi hagi un interès real per conèixer les causes, per part dels professionals.
En les restes d’un avortament només s’analitza si és una mola, no es mira res més, a dia d’avui. En les autòpsies de nadons un 40% de casos queden per resoldre. Un nou embaràs després de pèrdua es viu amb molta por, si no se sap el motiu de la pèrdua anterior, s’aguditza gran manera l’angoixa i la por que es repeteixi sense poder fer res
12 – Que cada pèrdua sigui tinguda en compte per intentar aclarir per què va passar
Perquè és una crueltat no investigar perquè va passar fins a la tercera pèrdua consecutiva. Si encara no és una necessitat per als metges, ni per a la ciència, ho és per als pares, que han d’acumular ni més ni menys tres vegades seguides aquesta terrible experiència, la mort de tres fills intraúter perquè interessi saber la causa .
13 – Que el temps d’espera dels resultats no sobrepassi un límit raonable d’uns dos mesos.
Hi ha massa pares que esperen molt més, fins i tot al voltant d’un any
14 – Que els resultats siguin explicats als pares
No enviats per carta com tantes vegades es fa
15 – Que tots els nadons puguin ser regsitrats, reconeguts
Perquè registrats per sempre queden en el record i en el cor dels seus pares, i socialment és com si mai haguessin existit
16 – Que es contempli i s’estipuli una baixa laboral real i concreta per a aquests casos
Perquè ara cal inventar-la amb falsos noms, com “depressió”, o que el pare torni a la feina JA com si no hagués passat res.
17 – Que s’atengui el procés de la pèrdua no només en la detecció i durant el procés sinó també després, durant el puerperi: recuperació física, pujada de la llet, necessitats emocionals, esgotament, etc. I en l’atenció a embarassos i parts posteriors a pèrdues.
PRIMAVERA 2012
adéu, nadó 