Quan una dona pateix una mort gestacional és força comú que el metge li digui que ha estat per “mala sort”.
I la “mala sort” no és una causa tipificada de mort gestacional. És ben veritat que amb els coneixements actuals només es resolen el 50% de les pèrdues gestacionals que es produeixen, però d’aquí a dir que la causa de l’altre 50% ha estat la “mala sort” hi ha un bon tros.
En el meu cas, em van donar aquesta diagnosi de la “mala sort” les dues primeres vegades, a la tercera ja es van posar a investigar a veure quina podia ser la causa. Vam estar cinc anys a trobar-la. La raó de les pèrdues hi era des del primer moment, per tant no es tractava de mala sort sinó de gens!
Després d’escoltar tantes i tantes mares que reben aquest diagnòstic no em vull estar de dir que això de la “mala sort ” és una estafa. Una estafa a les mares i pares en dol que es repeteix massa vegades.
Per tant, quan una mare sent que el motiu de la mort del seu nadó a l’úter ha estat la “mala sort” en una consulta obstètrica en realitat el que li estan dient és que ha estat de mala sort d’anar a parar a aquella consulta on no tenen ni idea de què li ha passat al nadó ni tenen cap intenció de saber-ho.
Ni ho saben ni li volen dir la veritat, de manera que la mare pugui buscar un professional més especialitzat o, encara millor, li puguin recomanar ells mateixos aquest altre professional, i no hagi d’anar ella buscant en ple dol. A més, amb el greuge que, en la majoria dels casos, li recomanen que ho torni a provar, a cegues, una altra vegada, que és “gratis” _les proves són cares i es considera que “no val la pena”_, sense donar opció a la dona, a la parella, que decideixi si val la pena, o no, la investigació i , si és el cas, la inversió econòmica que comporta si no ho cobreix l’assegurança_ que aquesta és una altra qüestió que…Déu n’hi do!_.
Però les mares saben quin és el cost del dol gestacional, i no estan disposades a passar-lo fins a tres vegades per ser ‘mereixedores’ de tals investigacions perquè així ho marquen unes directius molt “pràctiques” per als pressupostos i temps de dedicació mèdica, però molt poc empàtiques amb aquesta vivència tan dolorosa.
Quan les vostres orelles sentin diagnosi: “mala sort” sortiu cames ajudeu-me de la consulta, no hi perdeu ni un minut, i poseu-vos a buscar un/a professional seriós/a a qui interessi de debò trobar les causes de la mort del vostre nadó, (i si teniu la mala sort de ser del % dels que encara se’n desconeixen les causes, que no sigui per la negligència de no haver-les buscat a qui li pertoca darrera l’empara d’aquesta diagnosi tan peculiar i tan poc de fiar).
adéu, nadó 