adéu, nadó

Maria Àngels Claramunt


Deixa un comentari

LA URGÈNCIA DE LA MARE QUE PASSA PER UNA MORT GESTACIONAL

Dona. Embarassada. Dotze setmanes.  Molt buscat. Molt esperat. Molt volgut. Revisió: NO HI HA BATEC.

Algú creu que això no és un daltabaix? Algú pot pensar aquí no ha passat RES?

Dons hi ha MOLTA gent que ho pensa. I aquesta actitud no només no ajuda, sinó que perjudica molt les mares que passen per aquesta vivència; una de cada tres – quatre, diuen les estadístiques, són moltes, oi?

Perjudica perquè no les deixa expressar i compartir el dol i per tant li fan passar de forma poc saludable.

Aquestes mares pregunten com ho han de fer per deixar de plorar, per estar bé tan aviat com sigui possible.

Però les mares que han experimentat l’experiència de la mort d’un fill dins seu han de plorar tot el que necessitin plorar, independentment de les setmanes que tingués el seu nadó, perquè és molt bo que plorin… per això no poden parar!

Tota persona que recomana a aquestes mares que deixin de plorar, que oblidin, que ja ha passat, que mirin endavant, que els demanen amb insistència i urgència que estiguin bé de seguida, que siguin “com abans”,  estan prioritzant les seves necessitats per sobre de les de la mare i estan demanant un impossible.

Són aquestes persones  que necessiten que la mare no expressi aquest dol que no consenten i VOLEN que estigui  com si res no hagués passat. Aquesta necessitat que tenen és tan gran i URGENT  que a vegades li demanen fins i tot quan acaba de  passar, o després de pocs dies! Ho necessiten pel SEU benestar, no pas pensant en les necessitats i el benestar de la mare.

Un dol saludable no només depèn de la mare, l’entorn hi té molt a veure. Es necessita d’un  acompanyament correcte. Però per poder acompanyar un dol primer s’ha de poder VEURE que hi és; reconèixer-lo, acceptar-lo i respectar-lo. Quatre passos que no solem trobar normalment a l’entorn de la mort gestacional.

La mare necessita parlar amb gent que entengui, validi i valori el seu dol, que accepti el seu plor i el seu desesper. Que passi el dol també a la seva manera; pel nét, nebot, veí, …que no arribarà a la vida aèria.

Deixar d’esperar és duríssim. Deixar d’esperar un fill estimat que bategava dins teu i que mai arribarà amb vida als teus braços és llarg, dur, difícil. Com més gent ho entengui i més aviat, millor. Això sí que és una urgència immediata que comporta tota pèrdua gestacional

Anuncis


Deixa un comentari

DECLARACIÓ SUA

Mares i pares en dol gestacional-perinatal

DEMANEM RESPECTE I ATENCIÓ ADEQUADA
Els drets dels pares en dol i dels nadons morts estan pendents de ser reconeguts
Les mares i els pares de nadons que moren intraúter, en el part o poques hores després de néixer expressen el seu malestar per la manca de respecte i d’atenció a les seves necessitats i desitjos en la seva dolorosa vivència i reclamen:

1 – Que tots els hospitals es plantegin la millor manera d’atendre en cas de mort gestacional-perinatal, amb l’elaboració d’una guia que reculli els punts més importants a tenir en compte, tant des del punt de vista físic com emocional

Molts hospitals no han consensuat mai res

2 – Que les persones susceptibles d’atendre pares que viuen una pèrdua gestacional-perinatal: obstetres, infermers / es, llevadores, etc. es formin per a aquest tipus d’acompanyament

Perquè és part del seu treball, i és una necessitat per als pares que no s’afegeixi més dolor al que ja existeix per la pèrdua en si a causa d’un mal acompanyament: com trastorn d’estrès posttraumàtic, etc.

3 – Que els pares siguin informats de les diferents alternatives que existeixen per gestionar la pèrdua, de forma veraç, completa i imparcial, atenent l’evidència científica actual, basant les seves pràctiques en els estudis més recents.

El costum general és imposar a la dona unes actuacions molt invasives i obsoletes com raspats amb cureta o parts induïts per norma, sense informar adequadament ni atendre els desitjos o necessitats de la mare. Intervenint sense fer ús del consentiment informat

4 – Que la mare prengui part en les decisions sobre les intervencions a què serà sotmesa

Poques vegades es fa partícip a la dona ni se la informa  la informació de totes les possibilitats de maneig de la pèrdua que existeixen, sobre la possibilitat de la pujada de la llet, etc.

5 – Que es tinguin en compte els desitjos de la mare respecte del lloc on es fa   l’ ingrés, les proves, en maternitat o lluny d’ella, sempre que sigui possible

Hi ha dones que viuen amb molt dolor l’ ingrés a maternitat, sentir a nadons plorar, estar al costat de dones que estan de part, esperar al costat de embarassades per fer les proves …

6 – Que els pares siguin informats de tot el que esdevindrà després, els processos que se seguiran, les ajudes amb què es comptarà, què passarà amb les despulles del nadó, quines proves faran, etc.

7 – Que la mare pugui estar acompanyada d’una persona de la seva confiança i elecció, que li ofereixi suport en tot el procés

A moltes dones se’ls nega el seu dret a estar acompanyades en aquests durs moments, ni de la seva parella ni de cap altra persona de confiança

8 – Que els pares tinguin l’oportunitat de veure i dir adéu al seu nadó, si ho desitgen, en un lloc íntim, adequat i sense presses

Encara avui es desaconsella veure el nadó en moltes ocasions, encara que els pares expressin aquest desig. Encara no hi ha una consciència generalitzada que acomiadar-se de la criatura els pot fer molt bé

9 – Que els pares tinguin dret a estar amb els seus nadons les hores que aquests romanguin amb vida, que aquests nadons se’ls reconegui el dret a estar acompanyats ininterrompudament pels seus pares a les UCI s

L’entrada restringida és terrible per a ambdues parts i hi ha estudis científics que avalen els beneficis mutus d’aquest contacte des del primer moment i sense separacions. Tant si el nadó segueix endavant com si mor, és molt important que no el separin dels seus pares.

10 – Que els pares puguin recuperar les restes del seu nadó, en tots els casos, si així ho desitgen, sigui de les setmanes que sigui el seu nadó mort en gestació

Podem enterrar una cama, o que se’ns lliuri un quist, una pedra de ronyó, però molts dels nostres fills morts en el si de la seva mare són incinerats com restes quirúrgics o enterrats en fosses comunes. És terriblement dolorós per a molts pares.

11-Que hi hagi un interès real per conèixer les causes, per part dels professionals.

En les restes d’un avortament només s’analitza si és una mola, no es mira res més, a dia d’avui. En les autòpsies de nadons un 40% de casos queden per resoldre. Un nou embaràs després de pèrdua es viu amb molta por, si no se sap el motiu de la pèrdua anterior, s’aguditza gran manera l’angoixa i la por que es repeteixi sense poder fer res

12 – Que cada pèrdua sigui tinguda en compte per intentar aclarir per què va passar

Perquè és una crueltat no investigar perquè va passar fins a la tercera pèrdua consecutiva. Si encara no és una necessitat per als metges, ni per a la ciència, ho és per als pares, que han d’acumular ni més ni menys tres vegades seguides aquesta terrible experiència, la mort de tres fills  intraúter perquè interessi saber la causa .

13 – Que el temps d’espera dels resultats no sobrepassi un límit raonable d’uns dos mesos.

Hi ha massa pares que esperen molt més, fins i tot al voltant d’un any

14 – Que els resultats siguin explicats als pares

No enviats per carta com tantes vegades es fa

15 – Que tots els  nadons puguin ser regsitrats, reconeguts

Perquè registrats per sempre queden en el record i en el cor dels seus pares, i socialment és com si mai haguessin existit

16 – Que es contempli i s’estipuli una baixa laboral real i concreta per a aquests casos

Perquè ara cal inventar-la amb falsos noms, com “depressió”, o que el pare torni a la feina JA com si no hagués passat res.

17 – Que s’atengui el procés de la pèrdua no només en la detecció i durant el procés sinó també després, durant el puerperi: recuperació física, pujada de la llet, necessitats emocionals, esgotament, etc. I en l’atenció a embarassos i parts posteriors a pèrdues.

PRIMAVERA 2012